Presentació

Han abandonat la terra dels pares, deixant enrere certeses i familiaritats, i s’han traslladat a contrades de les quals, sovint, sabien ben poca cosa. Alguns han vingut moguts per la inquietud, per la feina, pel clima, fins i tot per l’amor; molts altres, però, han estat empesos per la injustícia i per la necessitat. Vénen tant del nord com del sud, d’orient com d’occident, sovint sols, il·lusionats i esporuguits alhora, sense carta de navegació ni destinació prefixada. Haurien pogut passar de llarg, i els hauríem perdut per sempre. Però han acabat vivint amb nosaltres, com a nous ciutadans del País Valencià, de les Illes, de Catalunya... I, com ells, n’arribaran molts més.

La seva presència no passa pas inadvertida. En una societat en què les fragilitats són més la norma que l’excepció, l’arribada dels nous veïns remou consciències, desvetlla inquietuds i fa aflorar contradiccions que, de tan rutinàries, ja eren per a molts quasi invisibles. És així que les incògnites s’acumulen, fins i tot de manera angoixada. Se’n sortirà, el nostre maltractat país, a l’hora d’incorporar plenament els nouvinguts? Ho farà amb justícia i en benefici de tothom? Sabrà –sabrem– superar amb èxit el repte de les noves immigracions?

Per a una llengua minoritzada –i el català encara ho és, mal que ens pesi–, els trasbalsos demogràfics són sempre una qüestió molt delicada. És per això que des de Cercle xxi hem volgut abordar la reflexió sobre com enfocar el tractament de les noves immigracions. Us convidem a acompanyar-nos en aquestes reflexions tot navegant per la nostra web.

A les nostres pàgines hi trobareu, per començar, una conversa amb Salvador Cardús, una de les veus que més lúcidament ha plantejat la urgència de definir un model d’integració propi que no imiti servilment les propostes pensades per a altres societats. En aquesta conversa, Cardús denuncia les mancances i el paternalisme que ofeguen moltes de les iniciatives relacionades amb les noves immigracions, i reclama actuacions que treguin partit de les potencialitats reals del moment, tant pràctiques com simbòliques.

Alguns suggeriments per a aquest nou model és el que trobareu a l’article d’Isidor Marí De la immigració a la interculturalitat. Al seu article, Marí aposta per una interculturalitat que constitueixi un projecte compartit de reconeixement recíproc entre tots els qui s’identifiquin com a catalans, en una iniciativa que funcioni en favor –i no pas en contra– del català.

Finalment, hem volgut cedir la paraula a alguns d’aquests conciutadans que no només són amb nosaltres, sinó que ja són plenament nosaltres. Hem aplegat els testimonis directes d’alguns novíssims catalans, homes i dones nascuts en terres llunyanes que han decidit d’incorporar-se plenament al seu nou país, una decisió que han materialitzat, sense renunciar a res ni a ningú, aprenent i servint-se d’una nova llengua, la llengua de la seva nova gent i d’aquest seu nou país. Llegireu, amb les seves pròpies paraules, com s’hi han decidit, quins motius els hi han empès, quins obstacles han hagut de superar, i de quina manera se’n van sortint.

Cercle XXI