|
|
Butlletí núm. 1 |
23 abril 2003 |
La nova immigració i la llengua catalana: 36 testimonis
|
Hem conversat amb 36 testimonis que ja
parlen en català habitualment i els hem preguntat:
1. On has
après el català que saps?
2. Quines coses et van fer decidir
a aprendre el català i quines et van ajudar durant el procés d'aprenentatge?
3. Quines ocasions tens de practicar
el català i amb quines dificultats et trobes?
4. Quins avantatges té
saber-lo?
5. Creus que a la feina, les institucions
i les empreses haurien d’oferir la possibilitat d’aprendre
català?
6. D'una manera resumida, per quina
raó val la pena aprendre i parlar català?
|
Perfectament
integrats?
Xavier Vila
[tancar]
Perfectament integrats?
Durant els darrers
anys, el llenguatge més políticament correcte ha difós una fórmula
per a referir-se a les persones que, vingudes d’enllà de les nostres
fronteres, s’han anat incorporant a la societat catalana: «està
perfectament integrat». Es tracta d’una frase feta que, aplicada
a un tema tan sensible com les noves immigracions, vol funcionar
com una mena de certificat de bona conducta, un escut per als
més febles davant de les temptacions xenòfobes de la societat
majoritària. Però aquesta fórmula aparentment intranscendent té
tantes implicacions que potser caldria replantejar-la.
Des de la seva perspectiva,
és fins punt a cert lògic que els mitjans de comunicació hispanocastellans
descriguin com a «perfectament integrada» una persona que només
ha après a parlar castellà. Per a ells, el català és absolutament
prescindible i, per tant, no hauria de comptar per a res a l’hora
d’incorporar-se a la societat catalana. Però resulta certament
xocant que els mitjans de comunicació catalans se serveixin sovint
d’aquesta mateixa fórmula per referir-se a persones que, després
d’uns anys entre nosaltres, continuen ignorant el català. Repetint
aquest enunciat, els nostres mitjans no sols afirmen que per a
«integrar-se perfectament» a la nostra societat només cal un idioma,
l’espanyol; també diuen, potser inadvertidament, que aprendre
català és perfectament sobrer.
Una de les coses que
més crida l’atenció dels testimonis presentats en aquest número
és que pràcticament tots ells afirmen haver après català per incorporar-se
millor a la nostra societat. D’una manera o altra, identifiquen
aprendre la llengua pròpia del país amb el fet d’integrar-s’hi.
I cadascú en dóna exemples pràctics extrets de la seva pròpia
experiència. Això tampoc no és cap novetat. Des de sempre, aprendre
la llengua del país ha estat la via per ser considerat català.
Certament, la recerca de la unitat i les dificultats per accedir
al català durant el franquisme van fer passar la llengua a un
segon terme; però en tot cas, s’era ben conscient que la falta
de coneixement de l’idioma era una insuficiència que calia superar
amb el temps. Així s’explica, per exemple, el fet que el català
sigui avui d’aprenentatge obligatori pràcticament a tot el territori.
La contradicció –el
problema– és per tant evident. Enduts per un paternalisme excessiu,
alguns sectors voldrien oblidar que la incorporació a una nova
societat demana esforços per totes parts, i que aprendre l’idioma
és alhora una eina i una mostra de primer ordre de voluntat d’integració.
Qui afirma que el català no serveix per incorporar-se a la nostra
societat menysprea obertament l’esforç dels qui hi inverteixen
hores i voluntat, i fa de la seva tenacitat poc menys que un hobby
privat sense cap transcendència social. I tot per sobreprotegir
els qui encara no ho han pogut fer... o els qui no tenen ni la
més mínima intenció de fer-ho, ja siguin nouvinguts o fills del
país.
És hora de replantejar
les rutines mentals que descoratgen l’adquisició del català. La
nostra llengua té encara un considerable valor simbòlic i pràctic
com a marcador de la voluntat d’integració. Les nostres entrevistes
en són un testimoni ben clar, i nosaltres, els usuaris de la llengua,
hauríem de ser els primers a reconèixer-ho. Fem per tant un petit
esforç mental, i reservem fórmules com «perfectament integrat»
per als qui fan el pas d’aprendre català. Això, sens dubte, recompensarà
simbòlicament els qui ja s’hi han llançat i motivarà els qui comencen
a posar-s’hi, perquè percebran clarament que el seu esforç és
mereixedor del reconeixement dels catalans. Certament, això potser
farà quedar en evidència la posició d’aquells que no és que no
puguin, sinó que simplement es neguen a aprendre català per motius
estrictament ideològics. Però tal vegada seria bo que, per una
vegada, decidíssim jugar en favor del català: o és que potser
hem de penalitzar els qui fan l’esforç d’aprendre la nostra llengua
només per evitar incomoditats als qui decideixen prescindir-ne?
Xavier
Vila
Membre del Cercle XXI
[tancar]
|
| 1.
On has après el català que saps? |
|
Rafik el Mossaoui
|
|
En Rafik va néixer al Marroc, té 30 anys i fa dos
anys i mig que viu a Catalunya. Treballa per a l’Ajuntament de Torrelles
de Foix, a l’Alt Penedès.
"He après a parlar català amb l'ajut de la meva
parella i ara el perfecciono als cursos del Consorci del Centre
de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès-Garraf"
|
|
Dionilda Zegarra Pinto
|
| |
La Dionilda va néixer al Perú, té 37 anys
i fa 10 anys que és a Catalunya. Viu a Mataró, és psicopedagoga
i treballa com a tècnica d'inserció laboral.
"Durant els dos anys que vaig estudiar la carrera
vaig escoltar molt català dels professors i dels alumnes. La majoria
de les classes es feien en català; els exàmens, però, jo els feia
en castellà. Com a procés d'aprenentatge, el que vaig fer allà va
ser escoltar molt activament.
|
|
Anne Degenève
|
| |
L’Anne és francesa. Té 54 anys i en fa 23 que viu
a Barcelona. És professora d’història i de geografia al Liceu Francès
de Barcelona. A més de parlar el francès i el català, també sap
italià i anglès.
"He après el català a Catalunya, a casa, amb els
amics que he anat fent i a través dels mitjans de comunicació (premsa,
ràdio, televisió).
|
|
Wolfram Goedde
|
|
En Wolfram va néixer a Alemanya fa 37 anys. Fa
3 anys que va arribar a Catalunya, a Manresa, on treballava com
a enginyer en una empresa japonesa de components electrònics.
"A les classes de català, a la feina, amb els
amics."
|
|
Naoual Boukabous
|
| |
La Naoual té 23 anys. Va néixer al Marroc i la
seva llengua familiar és l’àrab. Va arribar a Catalunya i es va
incorporar als últims anys de l’ensenyament obligatori. Viu a Llagostera
(la Selva) i treballa en una fàbrica de suro.
"De qui vaig aprendre més va ser del grup d’amigues.
També a l’escola, però ja era gran, de manera que anava a classe
però m’espavilava a entendre com podia. Sort de les amigues!
|
|
Luís Alberto Calle Farías
|
| |
En Luis Alberto, 38 anys, és argentí i encara no
fa un any que viu a Catalunya.
"Vaig aprendre el català al Casal Català de Buenos
Aires. Un amic meu argentí que viu a Barcelona des de fa 10 anys
va instal·lar aquesta idea en el meu cap"
|
| 2.
Quines coses et van fer decidir a aprendre el català i quines et van
ajudar durant el procés d'aprenentatge? |
|
Luis Gigosos García
|
|
En Luís és espanyol, té 30 anys i fa mig any que
viu a Catalunya. Treballa en una empresa industrial de Vilafranca
del Penedès.
"Em vaig decidir perquè volia venir a viure a
Catalunya i tenia el desig de conèixer una altra llengua. Em van
ajudar amics catalans a Madrid i la Delegació de la Generalitat
a Madrid."
|
|
Consuelo Vila González
|
| |
La Consuelo va néixer a Galícia, té 47 anys i en
fa 30 que viu a Catalunya.
"Em vaig decidir perquè els fills anaven a escola
en català i els havia d'ajudar en els deures. També perquè al final
de la dictadura, amb la represa del català, vaig veure que era natural
parlar en català amb la gent. Em va ajudar que a la feina em corregien
quan deia alguna cosa malament, i que quan llegia i alguna cosa
no l'entenia me l'explicaven".
|
|
Sabine Bürk
|
| |
Na Sabine va néixer a Alemanya, té 45 anys i en
fa 15 que viu a Mallorca. És professora de dibuix i disseny.
"Per poder ajudar la meva filla, que va a escola
en català, i perquè els meus alumnes són mallorquins."
|
|
Nicole Gaskell
|
|
La Nicole té 34 anys i va arribar a Catalunya quan
en tenia 7. És anglesa.
"Per a mi el més important és que jo em sento
molt catalana. Fa molts anys que sóc aquí i m’estimo molt aquest
país, els seus costums, el menjar, la seva història i sobretot la
gent catalana."
|
|
María Pulido Henares
|
| |
La María és andalusa, de Còrdova. Té 26 anys i
fa de professora d’anglès. Fa un any i mig que viu al Baix Llobregat.
El seu marit és professor de català.
"El fet d’haver entrat a formar part d’una família
i un cercle d’amistats en què el català és la llengua habitual ha
estat alhora la motivació i l’ajuda principal per aprendre’l."
|
|
Dujo Muniurana
|
| |
En Dujo és croat. Té 50 anys i en fa 25 que viu
a Catalunya. Està casat amb una catalana. És director d’una escola
d’idiomes que usa el català com a llengua instrumental per als aprenentatges.
"Em sentia incòmode de parlar el castellà, que
ja sabia, en un indret (Sant Llorenç de Morunys, on sovint anava)
en què el català era la llengua usual."
|
| 3. Quines ocasions
tens de practicar el català i amb quines dificultats et trobes? |
|
Gloria Patricia Álvarez
|
|
La Gloria va néixer a Colòmbia fa 38 anys i viu
a Catalunya des dels 36.
"A la casa on treballo puc parlar amb l'àvia,
i també em van ajudar els meus professors de català; però el que
realment importa són els meus desigs de tirar endavant."
|
|
Luís Martínez Pacheco
|
| |
En Luís és de Veneçuela, té 26 anys i fa gairebé
dos anys que viu a Catalunya. Es dedica a temes editorials.
"El parlo amb la meva companya, que és catalana,
i amb els companys de l’equip de beisbol del Barça, esport que practico."
|
|
Tim Hann Taylor
|
| |
En Tim va néixer als Estats Units, té 56 anys i
fa 16 anys que viu a Catalunya. Parla cinc llengües amb fluïdesa
i en coneix tres més. És formador de professors d'idiomes.
"En públic començo totes les converses en català
o, si cal, en anglès. També el parlo amb els botiguers i amb alguns
veïns. A la feina parlo en català o en anglès."
|
|
Thomas Rutayisire
|
|
En Thomas és de Rwuanda. Quan fa 5 anys va arribar
a Catalunya, en tenia 30. És químic, però ara treballa en una empresa
de manteniment d’autobusos, a la unitat de control de fums.
"Parlo en català a la feina, a la Universitat,
en la vida quotidiana, amb les noves persones que conec…"
|
|
Carl Mac Gabhann
|
| |
En Carl té 43 anys. Es traductor
i professor de traducció d’anglès. Va arribar a Catalunya l’any
1987, amb 27 anys, i al cap de 4 anys va començar a parlar el català,
quan li va semblar que es quedaria a viure a Catalunya. Viu a Montcada
i Reixac.
"M’ajudava el fet que se sentís parlar català
pertot arreu; això em donava moltes ocasions d’escoltar, parlar,
llegir i aprendre’n pel meu compte. El que més em va costar va ser
canviar del castellà al català amb tota la gent que coneixia i amb
la qual havia parlat en castellà fins aleshores; també a ells els
va costar molt canviar."
|
|
Pablo Gómez Jiménez
|
| |
En Pablo és espanyol. Té 44 anys i viu a Barcelona
des de fa 17 anys, on fa de perruquer.
"No hi ha ocasions especials, depèn de la persona
amb qui parlo, si parla castellà o parla català."
|
| 4. Quins avantatges
té saber-lo? |
|
Hamdi Embarek Al-lali
|
|
En Hamdi va néixer al Sàhara Occidental, té 31
anys i des de fa 1 any viu a Catalunya. No té feina.
"Jo crec que l'avantatge principal de parlar català
és poder comunicar-se amb la gent."
|
|
Rachid Rouina
|
| |
En Rachid va néixer a l'Algèria i fa 12 anys que
viu a Catalunya.
"Crec que em pot servir per trobar feina, i també
perquè ‘El saber no ocupa lugar’. Per això crec que s'ha
d'aprendre, i més si vius a Catalunya."
|
|
Yenny Paola Pacheco Aguilar
|
| |
La Yenny va néixer a Colòmbia. Té 23 anys i viu
a Catalunya des dels 19. Treballa en una empresa de serveis.
"Parlar el català té molts avantatges, perquè
em puc comunicar i integrar amb la gent."
|
|
Laura Marsili Buzzo
|
|
La Laura encara no fa un any que viu a Catalunya.
És argentina i té 31 anys. Ara està sense feina. Li agrada llegir,
cuinar i trobar-se amb els amics per cantar i passar-ho bé. Practica
el tai-txi.
"La integració a la societat. Perquè val la pena
comprendre l’entorn i si no entenem l’idioma del lloc que escollim
per viure ens perdem moltes vivències i experiències."
|
|
Faustino Bosio Baita
|
| |
En Faustino és guineà. Té 22 anys i va arribar
de Guinea Equatorial quan era molt petit, amb la seva mare i altres
germans. Des de llavors viu al barri barceloní del Guinardó, on
va anar a l’escola pública. Els seus pares parlen bubi, però a ells
els van parlar en castellà. És cuiner i també ha treballat en una
empresa de seguretat.
"Si parlo català em sento integrat, com un més."
|
|
Natalia Coll Alsina
|
| |
La Natalia, 29 anys, vivia a Buenos Aires fins
fa mig any. Ara viu a Barcelona. És filla de pares catalans que
a l’Argentina van mantenir la llengua en l’àmbit familiar, tot i
que ella no els parlava en català. L’ha començat a parlar amb la
família que té a Catalunya, i també la feina, quan l’entorn li parla
en català.
"Em va obrir i em continua obrint moltes portes,
sobretot a la feina."
|
| 5. Creus que a la feina,
les institucions i les empreses haurien d’oferir la possibilitat
d’aprendre català? |
|
Gudrun Jung Pfaff
|
|
La Gudrun va néixer a Alemanya, té 75 anys i viu
a Catalunya des que en tenia 35. Va aprendre el català amb el seu
marit.
"Veig molt necessari que es pugui aprendre català
a la feina."
|
|
Abdelghani El-Molghy (Gani)
|
| |
L’Abdelghani va néixer al Rif, al Marroc, fa 37
anys. Fa 14 anys que viu a Catalunya, a la comarca d’Osona. Treballa
de recepcionista d’hotel. La seva llengua inicial és el tamazight
(rifeny), i abans d’arribar a Catalunya ja parlava àrab i francès.
Ha après el català pel seu compte.
"S’haurien de donar facilitats per
aprendre la llengua catalana a les institucions i les empreses."
|
|
Carmen Vidal Álvarez
|
| |
La Carmen va néixer al Brasil, té 44 anys i en
fa 8 que viu a Catalunya.
"La majoria de les institucions donen suport a
l'acolliment en català. Quan vaig arribar, fins i tot a l'INEM
em van orientar sobre on calia anar a estudiar el català. Qui no
l'aprèn és perquè no vol. Quan vaig arribar no podia gastar diners
en cursos i vaig rebre ajudes per pagar els cursos de català. En
general trobo que hi ha una preocupació per la integració dels nouvinguts."
|
|
Mohamed Yahya Babeli Shawa
|
|
En Mohammed va néixer a Alep (Síria) l’any 1962.
Ara té, doncs, 41 anys, i en fa 21 que viu a Barcelona. La seva
llengua inicial és l’àrab. És criminòleg i treballa a la Generalitat,
on s’ocupa de qüestions relacionades amb la immigració.
"Sí, és imprescindible que s’ofereixi la possibilitat
d’aprendre el català al personal treballador i que les organitzacions
i empreses emprin el català en la seva activitat diària."
|
|
José Carlos Marcos de la Rubia
|
| |
En José Carlos és espanyol i té 31 anys. Viu a
Catalunya des de fa 10 anys. És funcionari de l’Estat.
"Jo vaig aprendre català amb la meva dona. A la
meva feina fan cursos de llengua catalana, cosa que trobo molt necessària."
|
|
Fuad Saou
|
| |
En Fuad té 24 anys. Va arribar de
la ciutat de Nador (Marroc) quan tenia 10 anys, i va aprendre el
català a l’escola.
"En un país com Catalunya tothom hauria de parlar
català i no veig malament que les institucions i les empreses donin
accés a cursos de català."
|
| 6. D'una manera resumida,
per quina raó val la pena aprendre i parlar català? |
|
Cristian Buono
|
|
En Cristian és argentí, té
28 anys i fa un any i mig que viu a Catalunya.
Treballa en una empresa industrial.
"Parlar català serveix per comunicar-se amb la
gent catalana, per compartir i entendre els seus costums i també
per fer nous amics, per tenir l'oportunitat de noves feines i per
gaudir de l'art català."
|
|
Edmundo Sepa Bonaba
|
| |
L’Edmundo va néixer a Bioko (Guinea Equatorial),
té 51 anys i en fa 24 que és a Catalunya. La seva llengua inicial
és el bubi i parla sis llengües. És sociòleg i treballa en el camp
de la immigració i la cooperació.
"Quan vaig saber que el català havia estat una
llengua perseguida com la meva, vaig sentir el mateix que ens va
passar als bubis durant la colonització espanyola… i em vaig sentir
solidari de la causa lingüística del poble català. Parlo català
per una qüestió de respecte i de reconeixement de la identitat catalana."
|
|
Souhaila Yahyaoui
|
| |
La Souhaila és marroquina, té 20 anys i quan va
arribar a Catalunya en tenia 15.
"Parlar català val la pena perquè d'aquesta manera
es pot demostrar que les persones tenen l'interès d'integrar-se."
|
|
Jane Bustamante Chávez
|
|
La Jane és peruana i fa quatre anys que viu a Catalunya.
Va estudiar biologia al seu país, però treballa en una empresa japonesa
de components electrònics.
"Per integrar-te millor al lloc on arribes. Quan
la gent m’escolta, jo em sento bé i ells també. A la gent li agrada
que parli la seva llengua."
|
|
James Miele Scialabba
|
| |
En James va néixer als Estats Units
d’Amèrica fa 47 anys. Quan en tenia 35 va arribar a Barcelona. Viu
a Mallorca, a Bunyola, des de fa 7 anys. Treballa al servei lingüístic
de la Universitat de les Illes Balears. Va aprendre a parlar el
català a Barcelona i a Mallorca. També sap el castellà, el francès
i l’alemany.
"Val la pena parlar català perquè
jo visc a Mallorca, jo sóc un emigrant."
|
|
Deivi Segura Alba
|
| |
En Deivi va néixer al Perú fa 33
anys. Quan en tenia 19 va arribar a Catalunya. Fa 7 anys que viu
a Barcelona, on ha treballat de comercial per a empreses d’assegurances.
Té quatre fills. La seva llengua inicial és el castellà i sap que
al seu país també es parla el quítxua i l’aimara, però ell no les
coneix.
"Sí que ha valgut la pena, perquè
la integració en un nou medi és molt important, i parlar català
em fa guanyar una valoració cultural millor, perquè la gent veu
bé l’actitud de superació. També m’és útil per a la feina i per
als fills."
|
|
|
|
