Entrevista amb Susanna navarro

1. L’entorn familiar

La Susanna (Barcelona, 1955) és la mitjana de tres germans. Va viure al barri xino de Barcelona, al costat de la Rambla, fins als dos anys. Allà vivien rellogats, els seus pares, ella i la seva germana, en una petita habitació, amb dret a cuina. Quan va néixer el seu germà petit l’espai ja no donava per a més, i van marxar a Casp, el poble de l’àvia materna. Als 11 anys la Susanna va tornar a Catalunya, amb la seva família, a Santa Coloma de Gramenet, al barri de Singuerlín, on va viure fins fa cinc anys, que es va traslladar al barri del Centre de la ciutat de Badalona.

La seva llengua inicial i la dels seus pares és el castellà. El pare era de Múrcia i va venir cap als 20 anys a Barcelona, durant la dècada dels quaranta. La mare és aragonesa i va arribar l’any 1939, també a Barcelona, al barri xino. El pare no sabia parlar català, mentre que la mare el parlava, però a casa no ho feia mai. El pare era fuster i la mare modista, a casa. La família de la Susanna era de classe social baixa.

Actualment la Susanna parla amb el seu marit en català, mentre que ell li respon en castellà o mesclant ambdues llengües. La Susanna té una filla de 14 anys, i mare i filla parlen en català.

2. L’entorn escolar

Atès que va viure a Casp des dels dos fins als onze anys, va fer l’ensenyament primari, que aleshores s’acabava precisament en aquesta edat, en castellà. Quan va arribar a Santa Coloma de Gramenet va fer el que aleshores s’anomenava batxillerat elemental (fins als catorze anys) en una escola de monges força progressistes; però l’ensenyament es feia tal com era "normal" en aquella època, en castellà. Tot i això, quan la Susanna tenia 13 anys es van començar a introduir algunes classes de català, a proposta d’Òmnium Cultural. Les seves companyes de classe eren majoritàriament de llengua inicial castellana, encara que també n’hi havia de llengua inicial catalana. La llengua de relació entre les noies era únicament el castellà. Quan va acabar va fer "secretariat", sempre en castellà. Als 15 anys la Susanna es posa a treballar.

3. El primer entorn laboral

Primer va treballar en una empresa de transports internacionals a Sant Adrià, i després en una de televisors, fins que va deixar de treballar. La seva feina era d’administrativa. Tant en un lloc com a l’altre, la majoria dels caps eren de llengua inicial catalana, i també alguns dels companys i companyes de la Susanna, tot i que ella sempre els parlava i li contestaven en castellà. Allà va descobrir, però, que el català era útil, que era la llengua d’aquí, i que potser calia començar a pensar a aprendre’l.

4. El canvi

La Susanna tenia plena consciència de ser catalana, que aquesta era la seva terra..., però no coneixia la llengua d’aquí. I va fer el pas per superar aquesta mancança. On? Al seu barri, Singuerlín. Allà es començaven a fer els primers Cursos de Català per a Adults (CCA), coordinats aleshores per Salvador Cabré, el capellà del barri, àmpliament compromès amb el moviment veïnal i antifranquista de l’època, als inicis dels setanta. La Susanna també formà part d’aquell moviment i, tot plegat, devia animar-la a fer el pas. El seu marit també s’hi apuntà, però aviat ho va deixar. Per contra, la Susanna va anar avançant en el coneixement del català, fins al punt que sis anys després el nou coordinador dels CCA li va proposar que hi fes de mestra. Ves per on, l’alumna esdevingué professora amb tots els ets i uts.

Fins aquell moment, el seu ús del català amb la família, les amistats, etc. encara era minoritari. Però ara calia fer un nou pas endavant. El context en què s’integrava era el d’un grup de mestres activistes que maldaven per recuperar el català, fins i tot en un context molt desfavorable, com era el de Santa Coloma de Gramenet. I la Susanna volia contribuir-hi. Fins al punt que, des d’aleshores, va dir al seu marit que li parlaria en català. Tanmateix, amb els seus pares i germans mantingué l’ús del castellà, així com amb els antics amics, sobretot amb els de llengua inicial castellana.

El darrer moment del canvi coincideix amb el canvi de lloc de residència. De Singuerlín, la família de la Susanna (que ja s’havia incrementat amb el naixement d’una filla, amb qui la mare parla sempre en català) es trasllada al barri del centre de Badalona, un territori molt més catalanitzat que el barri colomenc. Això fa que en pràcticament totes les seves converses ella usi el català. Vet aquí, doncs, un canvi espectacular: d’un 0% de converses en català quan va arribar a Santa Coloma de Gramenet, als onze anys, hem passat pràcticament al 100% en l’actualitat.

Cercle XXI