Entrevista amb Esther Veigas

1. L'entorn familiar

   L’Esther (Barcelona, 1965) és la petita de dos germans. Sempre ha viscut a l'Eixample de Barcelona. La llengua inicial de l’Esther i dels seus pares és el castellà. El pare és de León i viu a Barcelona des dels 20 anys, però no parla mai en català; en canvi, la mare, nascuda ja a Barcelona, parla el català amb amics i coneguts catalans. La família de l’Esther és de classe mitjana-baixa. Els pares només tenen estudis primaris. El pare treballava d’encarregat de magatzem en una gran empresa d’alimentació i la mare va treballar al mercat i en una bugaderia.

   Actualment, l’Esther parla en català amb el seu company, també de llengua inicial castellana.

2. L'entorn escolar i de lleure

A l'escola religiosa del barri on va anar entre els 7 i els 14 anys totes les monges (majoritàriament forasteres) i les poques professores que tenien parlaven sempre en castellà, a tothom, sense excepcions. Totes les alumnes, fins i tot les de llengua inicial catalana (almenys fins als 12 anys), parlaven entre si en castellà. Als 12 anys (1978) l’Esther va començar a rebre alguna hora de català a la setmana. Jugava al carrer amb altres nenes de l’escola i del barri. Tothom (a l’escola, al carrer i a casa) li parlava en castellà.

Als 14 anys passa a l’Institut, molt a prop de l’escola. Hi rep algunes assignatures en català (però amb els llibres, els exàmens, les intervencions orals, etc. en castellà), fins al 50% a COU, i aprèn més gramàtica. Augmenta molt el seu contacte amb el català, però ella no el parla i continua sense haver-hi ningú que se li adreci en català.

3. L'entorn universitari i laboral

Als 18 anys (1983) comença Història de l’Art a la UB. La major part de les classes són en català. A la Universitat l’Esther es fa molt amiga de la Marga, que té 5 anys més i havia anat a la mateixa escola. De moment la Marga li parla en castellà, però li insisteix sovint que s’hauria de decidir a parlar en català i li explica coses sobre la situació i la història recent de la llengua catalana.

Als 20 anys l'Esther comença a treballar en una empresa mitjana dedicada al fred industrial. Ha de fer l’atenció telefònica des d’una centraleta. L’ambient de l’empresa és molt catalanoparlant i, d’altra banda, la qualitat de la seva feina fa que es doni per descomptat que ella sap parlar en català.

4. El canvi

A partir d'un cert moment la Marga havia començat a parlar-li sempre en català i actuava com una mena de consciència política de l’Esther en un aspecte que ni tan sols s'havia plantejat. Per primera vegada, als 19 anys, hi ha algú que se li adreça en català. D’aquesta època recorda que pensava "Sí, la Marga té raó, el que diu és just, ho hauria de fer..., però si m’ho pogués estalviar..."

El que desencadena el canvi cap al català de l’Esther és la pressió laboral, les necessitats del nou lloc de treball i l’entrada en un nou àmbit catalanoparlant. Ella es decideix llavors i es presenta en aquest nou àmbit ja parlant en català des del primer moment, al principi amb moltes limitacions. Té 20 anys. Recorda que aquestes limitacions expressives van durar aproximadament mig any, i que va ser un període una mica difícil, però que els companys l’animaven i ella s’ho havia proposat i ho va fer: en les converses amb els companys de vegades s’estimava més dir menys coses o callar que parlar en castellà. Paral·lelament, va canviar amb la seva amiga Marga i es van instal·lar ja definitivament en el català.

Quan pensa en aquest procés, s’adona que hi van influir diversos factors: la necessitat i l’entorn de la feina només van ser el desencadenant del canvi, però abans, per les converses amb la Marga i altres factors, hi havia hagut una presa de "consciència" que li feia pensar que era just i raonable que s’hi decidís, i també hi havia un factor emotiu de proximitat vital amb diverses persones amb qui simpatitzava especialment i que eren de llengua inicial catalana o la usaven habitualment.

5. Balanç i conclusió

L’Esther està molt satisfeta d’haver-se decidit a parlar en català quan tenia 20 anys. De fet, actualment és la seva llengua habitual, la llengua que parla amb la parella i molt probablement la que parlarà amb el fill que esperen. Parla en català amb la seva nebodeta, de llengua inicial castellana. Ara s’adreça a tothom en català d’entrada, i si li responen en castellà llavors parla en castellà. Si algú inicia la conversa amb ella en castellà sol respondre en castellà, sobretot quan es tracta de clients de l’empresa en què treballa. En altres àmbits pot respondre en castellà o en català; en aquest segon cas, si el seu interlocutor es manté en el castellà, ella hi convergeix. En conjunt, doncs, va fins i tot una mica més enllà que moltes persones de llengua inicial catalana.

Cercle XXI