Com veus la situació de la llengua a la Universitat. Quins problemes et semblen més importants?

La veig en una situació cada vegada més compromesa. Ha deixat de ser la llengua de prestigi polític i intel·lectual pel professorat, i els estudiants en deslliguen l'ús del seu propi ascens social, ja sigui perquè no aspiren a cap ascens, ja sigui perquè no creuen que passi per la llengua.

D'altra banda, l'augment de la competitivitat acadèmica ha acabat de forçar l'entrada un camp de joc que té perfils estatals, és a dir, espanyols i, sovint, espanyolistes (congressos, revistes, associacions científiques i professionals...).

Quines propostes principals podrien rellançar la situació?

El camí és doble: cap endins, reforçant les estructures acadèmiques pròpies en l'àmbit dels Països Catalans (revistes, congressos, agències d'avaluació...) i, cap enfora, buscant la projecció universitària a l'exterior, principalment en el marc europeu, recuperant les antigues bones relacions amb França o Itàlia, per fer contrapès a l'hegemonia anglosaxona.

La situació de la llengua a la Universitat, segons diverses anàlisis, és el resultat de la relació amb la pròpia societat. Quina creus que és la situació d'aquesta relació, quines mancances o ambigüitats hi podries assenyalar?

La Universitat ha renunciat de fa temps a ser un interlocutor amb veu pròpia a la societat catalana. Som centres de formació professional, però només excepcionalment aconseguim intervenir amb autoritat als debats de la societat catalana. Aquesta manca de veu, que és a l'hora manca de lideratge intel·lectual i cultural dins de la societat catalana, afavoreix posicions a la defensiva que busquen sortida en territoris políticament més allunyats i més còmodes que el propi. Hi ha un ideal "universalista" en el món acadèmic pel qual els Països Catalans es fan petits, però el món se'ls acaba a Espanya.

Com conceps l'arrelament de la Universitat a la societat catalana? En quins aspectes es pot manifestar?

En dos plans. Primer, com a Universitat, amb les aportacions que li són pròpies: bons professionals i bona recerca en els camps que són prioritaris al país. En segon lloc, com a professionals, vinculant-nos a les organitzacions científiques, socials i culturals de la societat civil catalana.

Com creus que es podria combinar el necessari arrelament a la societat catalana i la universalitat de la universitat, sobretot en els aspectes lingüístics?

Com s'ha dit, no hi ha millor aportació a la universalitat que la de la pròpia particularitat. Si deixem morir el català a la universitat, haurem fet el pitjor favor imaginable a la universalitat que prediquem i esdevindrem lingüísticament i acadèmicament provincians. Quan un professor renuncia a la seva llengua en nom de l'obertura als intercanvis d'estudiants, per exemple, a més de la deslleialtat lingüística en relació a la seva universitat, a la cultura i al país en general, es comporta de manera provinciana, poruga, dimissionària. I, és clar, projecte una pobra imatge del caràcter del país i de la seva voluntat de futur.

Com creus que el districte únic universitari a tot l'Estat espanyol, pot influir en la situació de la llengua? Com creus que es podrien contrarestar (amb mesures polítiques, legals etc.) els efectes d'aquesta disposició legal?

No hauria de ser necessàriament negatiu si tinguéssim una política lingüística universitària sòlida. Al contrari: seria bo que gent de tot l'Estat comprovés que aquí es parla català, que el mantenim de manera digna i que és tan fàcil d'aprendre que, en quinze dies, qualsevol espanyol universitari, si vol, el pot entendre. Ara bé, coneixent com som, pot representar un nou pretext per a les renúncies personals i col·lectives. De totes maneres, no estaria d'acord en cap política proteccionista que, a més de ser criticada, no faria altra cosa que disminuir l'autoestima i fer-nos sentir més febles. Al capdavall, són les dificultats les que ens poden fer reaccionar.

Com creus que es poden contrarestar les tendències derivades de la globalització i molt especialment les que poden resultar dels intercanvis promoguts per la convergència de Bolonya?

Més que contrarestar-les, cal apuntar-s'hi amb vigor. I, sobretot, amb recursos i intel·ligència. Si tinguéssim un professorat més competent amb la resta de llengües europees i, sobretot, amb la pròpia, el resultat de l'intercanvi podria arribar a ser francament positiu: ras i curt: es dissoldria la forta polarització bilingüe català-castellà per fer una universitat multilingüe, en la que l'ús del català com a llengua comuna estaria especialment justificat.

Creus que el nou model d'ensenyament preconitzat per la convergència de Bolonya pot afavorir o perjudicar la situació social de llengua catalana a la Universitat?

Jo m'ho plantejaria d'una altra manera. Diria que només pot ser bona aquella política universitària que converteixi el model de convergència en un avantatge per a la llengua catalana. Vull dir que el procés de convergència hi serà indefectiblement i que seria una desgràcia que convertíssim la llengua en un obstacle per a allò que no es pot aturar. Al contrari, com en el judo, cal aprofitar la força de l'adversari potencial a favor propi. Cal convertir aquest procés en una "oportunitat" per la llengua, com se sol dir ara.

A tall de síntesi, podries resumir quin creus que hauria de ser el model lingüístic de la universitat catalana que caldria impulsar?

No em sento capaç de donar una resposta audaç i completa a aquesta qüestió. Però tinc la certesa que hi ha prou experts al país com per donar-la. De manera balbucejant, diria que cal ser estrictes en la defensa del predomini -l'hegemonia- del català a la docència de grau, afavorir el multilingüisme en els nivells de postgrau i a la recerca i consolidar totes les plataformes necessàries per mantenir el català en la comunicació científica dins del propi país i per difondre cap enfora la producció acadèmica catalana en totes les llengües estrangeres possible.