No cal dir que l’actuació del professorat és fonamental, tant la del professorat no-catalanoparlant (que caldria, com hem vist, que esdevingués coneixedor de la llengua pròpia, si més no, a nivell passiu), com del professor catalanoparlant, que és el qui és capaç de fer realitat la presència quotidiana de la llengua catalana a la universitat. Ja hem comentat que per tal de fer general i socialment efectiva, la tasca d’aquests professors caldria afavorir-la per mitjà d’un marc legal més explícit i també amb una implicació més gran de les institucions universitàries, de tal manera que les actuacions conseqüents no puguin ser considerades tal sols el resultat d’una tossuderia o integritat individuals.

Mentre aquest marc general i el suport institucional no sigui encara una realitat, cal reconèixer que la funció del professorat és, no sols important, sinó sovint determinant. Per tal d’ajudar a la consideració matisada d’aquestes actuacions individuals del professorat, aportem uns quants testimonis concrets davant de diferents situacions pràctiques.

Experiències i opinions de diferents professors
Preguntes del qüestionari
1. Podríeu explicar quines són les estratègies que utilitzeu per tal de mantenir la llengua catalana en l’activitat docent (davant la petició, per exemple, d’algun alumne – Erasmus o no - per a fer-ho en castellà)?
2. Considereu que les condicions institucionals de l’entorn (marc legal, reglaments universitaris etc.) són suficients per a ajudar-vos en el manteniment de la llengua? Quins canvis favorables caldria demanar?
3. Què recomanaríeu a un professor que volgués mantenir la llengua catalana en la docència, davant les dificultats amb què pugui topar en l’exercici d’aquest dret lingüístic?

Resposta d’Albert Castellanos (Professor del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra)

1. Podríeu explicar quines són les estratègies que utilitzeu per tal de mantenir la llengua catalana en l’activitat docent (davant la petició,per exemple, d’algun alumne – Erasmus o no - per a fer-ho en castellà)?
De moment no m'he trobat mai en aquesta situació. Tots els alumnes que he tingut entenien perfectament el català. En cas que em facin preguntes en castellà, responc en català.

2. Considereu que les condicions institucionals de l’entorn (marc legal, reglaments universitaris etc.) són suficients per a ajudar-vos en el manteniment de la llengua? Quins canvis favorables caldria demanar?
Crec que potser faria falta un protocol d'actuació en aquests casos que no respongui unicament al "sentit comú" del professor. La manca d'aquest protocol quan es produeixen aquestes situacions fa que el professor hagi o bé de renunciar al català a classe o de quedar com el dolent de la pel•licula...

3. Què recomanaríeu a un professor que volgués mantenir la llengua catalana en la docència, davant les dificultats amb què pugui topar en l’exercici d’aquest dret lingüístic?
Que ho vinculés a la qualitat de la seva docència (poder fer-ho millor) i anunciés amb antelació i publicitat (amb col•laboració amb la universitat) la llengua de les seves sessions per tal que tots els alumnes ho poguessin saber prèviament a assistir a les classes.

Resposta de Ramon Piqué (Professor d’Informàtica a Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universtat Autònoma de Barcelona)

1. Podríeu explicar quines són les estratègies que utilitzeu per tal de mantenir la llengua catalana en l’activitat docent (davant la petició, per exemple, d’algun almune – Erasmus o no - per a fer-ho en castellà)?
Els explico que és fàcil seguir en català la matèria de l’assignatura, que jo intentaré parlar més lentament i que si no entenen alguna cosa jo la traduiré al castellà. Igualment si malgrat això s'estimen més seguir les classes en castellà els convido a apuntar-se al grup que hi ha per a no-catalanoparlants. La majoria, però, decideixen continuar en el grup.

2. Considereu que les condicions institucionals de l’entorn (marc legal, reglaments universitaris etc.) són suficients per a ajudar-vos en el manteniment de la llengua? Quins canvis favorables caldria demanar?
No, en absolut. El marc legal existent és poc clar i crea confusió a l’entorn dels usos lingüístics. És difícil entendre, per exemple, que el català és la llengua oficial de la universitat mentre que el castellà és oficial a nivell d’Estat, situació que genera en casos extrems alguna actitud de rebuig cap a la llengua catalana.

3. Què recomanaríeu a un professor que volgués mantenir la llengua catalana en la docència, davant les dificultats amb què pugui topar en l’exercici d’aquest dret lingüístic?
Molta fermesa a l’hora de mantenir l'ús de la llengua com a llengua vehicular del professor, però sense que això es tradueixi en un conflicte amb l’estudiant; és important deixar una sortida a una situació de conflicte com aquesta. Per exemple, insistint en el fet que com a professor t’adaptaràs a nivell particular, a la seva situació, de tal manera que el fet de no conèixer la llengua no ho visqui com una discriminació que pogués influir en els resultats de la l’aprenentatge. Això de vegades implica un tractament especial pel que fa a la relació entre el professor i l’alumne de cerca de complicitat. El que no és massa interessant, al meu parer, és entrar en una discussió amb l’alumne sobre els drets dels uns i dels altres.

Resposta d’Humbert Boada (Catedràtic de Psicología de la Comunicació a la Univeritat de Barcelona)

1. Podríeu explicar quines són les estratègies que utilitzeu per tal de mantenir la llengua catalana en l’activitat docent (davant la petició, per exemple, d’algun almune – Erasmus o no - per a fer-ho en castellà)?
Particularment no he tingut gaires problemes. Els alumnes estrangers s'adapten bé a les meves classes en català, i no solament ara que faig més aviat optatives. Quan feia troncals tampoc hi havia conflicte. Davant d'alguna demanda he respost negativament. D'altres estratègies no les conec, excepte la de fer les classes en anglès que no és mai acceptat per la totalitat. Llavors, en cursos de doctorat reduïts, particularment a la UAB l'única estratègia que acaben imposant els organitzadors és emprar l'espanyol. Es sorprenent la manca de planificació dels responsables acadèmics en aquest camp.

2. Considereu que les condicions institucionals de l’entorn (marc legal, reglaments universitaris etc.) són suficients per a ajudar-vos en el manteniment de la llengua? Quins canvis favorables caldria demanar?
Queda contestat en el paràgraf anterior. Es deixa que el docent vagi a l'aventura. La solució més fàcil és fer les classes en castellà. Em sembla que l'única solució adient és emprar anglès en casos de conflicte, tal com es fa als països nòrdics. D'aquesta manera baixaria de manera notable l'ús del castellà com a llengua franca. En conseqüència anglès hauria de ser condició sine qua non en qualsevol forma d'accés a la Universitat catalana, docents i no docents. Un reciclatge seriós per al personal en actiu seria de desitjar.

3. Què recomanaríeu a un professor que volgués mantenir la llengua catalana en la docència, davant les dificultats amb què pugui topar en l’exercici d’aquest dret lingüístic?
Cap suggeriment. Així de fàcil.

Resposta de Màrius Fullana (Professor del Departament de Matemàtica Aplicada de la Universitat Politècnica de València)

1. Podríeu explicar quines són les estratègies que utilitzeu per tal de mantenir la llengua catalana en l’activitat docent (davant la petició, per exemple, d’algun almune – Erasmus o no - per a fer-ho en castellà)?
Ara mateix ho tenim més senzill a l'ETS de Gestió de l'Edificació de la UPV. La normativa de la Universitat diu que el professorat pot donar les classes en la llengua que trie, mentre en els grups de primer estiga garantida la presència de l'espanyol, això sí ha d'explicitar-se en els horaris que es donen al principi de curs a les i els alumnes. La justificació és pels estudiants que vénen de fora dels Països Catalans. Això ha costat molt d'esforç i molta lluita per aconseguir-ho, abans d'aquesta normativa el grup sencer es marcava en "valencià" perquè el professorat no tinguera problemes en emprar la llengua però gairebé ningú la donava en català.
És important fer aquest enquadrament per explicar les estratègies. Malgrat tot això, i acompanyat per deficiències en els programes de matriculació, encara ens trobem amb alumnes que demanen que canviem de llengua. En aquest cas, comence per explicar-los les raons per les quals donem les classes en català, en pla breu, els explique la història del nostre país, la situació de opressió de la nostra llengua, el fet de la recuperació, que dues llengües no poden subsistir en un mateix país per molt temps. Si cal, els faig veure que la nostra llengua no és tan diferent de l'espanyola, que podran seguir-ho, que les matemàtiques són un llenguatge en si i és universal, que els anirà bé per integrar-se en el país, per al treball futur. En tot moment els escolte i intentem que encaixen les seues concepcions a les raons de donar-ho en català. Els dic que els ajudaré, que tenen molta bibliografia en altres llengües, que no cal que parlen, ni escriguen en català, malgrat que estaria bé que ho feren. Bé, tota aquesta argumentació depén una mica de com evolucione la discussió. Al final, la majoria es queden en el grup. Tot i que he tingut algun cas que han canviat de grup, val a dir que en aquest cas la direcció facilita el canvi. Per finalitzar, posaré un exemple d'alumnes mexicans i mexicanes que vaig tenir fa dos anys en una assignatura de lliure elecció que done (Història de la Ciència i la Tecnologia). Ells ja sabien que el grup era en català, malgrat això intentaren que canviara, quan els vaig fer tot el raonament desconeixien tot el que passava al nostre país i van seguir l'assignatura. Val a dir que quan veia que alguna cosa no la seguien els traduïa alguna paraula difícil o, si veia que calia els ho repetia en espanyol.

2. Considereu que les condicions institucionals de l’entorn (marc legal, reglaments universitaris etc.) són suficients per a ajudar-vos en el manteniment de la llengua? Quins canvis favorables caldria demanar?
Pel que he explicat adés són prou favorables. De tota manera, ens cal sempre estar alerta. Per exemple, els descuits sempre són desfavorables a la nostra llengua, la paperassa, retolació, etc., és majoritàriament en espanyol. No hi ha una política de recuperació de la nostra llengua, no hi ha un programa decidit d'incentivació a la docència en català. El primer canvi que caldria fer és la política lingüística: prioritzar la docència en català. És a dir, tendir a fer que la totalitat de la docència siga en català. La política que es fa és la contrària. De fet, pense que la normativa que hi ha no genera problemes perquè la gent que impartim les classes en català som molt minoritaris, un 2 o 3%, mentre que la demanda de docència en català per part de l'alumnat és d'un 25% i el nombre d'alumnes als quals els és indiferent, és molt més alt. Val a dir que hi ha alumnes que tenen problemes quan s'expressen o s'examinen i ho fan en català, en grups que no estan declarats amb docència en català (i més quan cap dels grups és en català i ells o elles han demanat docència en català). Fins i tot, hi ha hagut alguna denúncia com ara en el cas de l'Escola de Gandia. També estem començant a tenir xicotets enfrontaments per la denominació de la llengua a nivell de professorat. El canvi que hauríem de fer és un canvi a nivell de tota la Universitat i va lligat a molts d'altres canvis que ací no és moment d'explicitar però que poden ser motiu d'altres escrits.

3. Què recomanaríeu a un professor que volgués mantenir la llengua catalana en la docència, davant les dificultats amb què pugui topar en l’exercici d’aquest dret lingüístic?
Primer molta serenitat. Després plantejar la lluita amb el recolzament de la resta de companys i companyes i també de l'alumnat. En qualsevol cas, no fer una lluita individual. Així hi ha molts nivells, l'Escola o Facultat, el Departament, la Universitat, la resta d'Universitats; s'ha de donar una resposta segons el nivell de la dificultat i mesurant les forces. Això sí, cal estar sempre alerta i no desistir mai.

Resposta de Josefina Plaixats (professora de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona)

1. Podríeu explicar quines són les estratègies que utilitzeu per tal de mantenir la llengua catalana en l’activitat docent (davant la petició, per exemple, d’algun alumne – Erasmus o no - per a fer-ho en castellà)?
Quan em pregunten si puc fer les classes en castellà la meva resposta és que la meva llengua és el català i que és una de les llengües oficials de la nostra universitat i del nostre país. Immediatament li dic a l’estudiant que això no ha de ser cap problema i que en acabar la classe en parlarem.
En la nostra conversa els dic que dedicaré les meves hores de tutoria setmanals a explicar, al meu despatx, el contingut de les classes de la setmana. Ens posem d’acord per al dia i l’hora per tal de no interrompre altres activitats dels estudiants i així successivament cada setmana durant el semestre. Al mateix temps els animo a aprendre una nova llengua, el català, i els informo dels recursos disponibles que existeixen a la nostra universitat, tot i que normalment ja en tenen informació prèvia.
Aquesta estratègia sempre m’ha donat resultats excel•lents tant des del punt de vista acadèmic i lingüístic com personal.

2. Considereu que les condicions institucionals de l’entorn (marc legal, reglaments universitaris etc.) són suficients per a ajudar-vos en el manteniment de la llengua? Quins canvis favorables caldria demanar?
Penso que les condicions són encara insuficients malgrat que han millorat recentment en algunes de les universitats catalanes, però sovint el professor es troba en una situació d’indefensió perquè no hi ha reglamentació suficient i no té la percepció de que té el recolzament de la institució.
La Universitat com a institució hauria de fer palès com a fet natural i normal l’ús del català en la docència.
Es necessari informar als futurs estudiants del fet que bona part de la docència pot ser en català però que rebran el suport necessari.
Cal informar al professorat que és absolutament legítim impartir la docència en català sota l’empara de la institució universitària.

3. Què recomanaríeu a un professor que volgués mantenir la llengua catalana en la docència, davant les dificultats amb què pugui topar en l’exercici d’aquest dret lingüístic?
De moment li recomanaria que provés de fer el que s’ha esmentat en la resposta de la pregunta número 1. Cal assenyalar que generalment desprès de sis - vuit setmanes d’aplicar aquesta estratègia la freqüència de trobades a les hores de tutoria disminueix i es converteix en resolució de dubtes.