Per tornar al llistat dels 21 punts, cliqueu aquí.

"Sóc fill d'emigrants i la meva llengua materna és el castellà. Avui, però, el català és la meva primera llengua en el món familiar, en el món professional, en el món creatiu (escric i publico llibres en català). En l'àmbit de les aficions llegeixo a diari la premsa en català, consumeixo ràdio i televisió en català, trio les meves lectures principalment en català, vaig al teatre en català i quan vaig al cinema sempre miro si la pel·lícula està doblada o té subtítols en català. Només en un reduït àmbit familiar i dels amics íntims i en la creació poètica conservo el castellà, llengua que també m'estimo.

Dic tot això perquè mai em veig a les estadístiques. Vull dir que les estadístiques no parlen mai dels castellanoparlants que hem fet del català la nostra primera llengua. Jo en sóc un, però us podria parlar d'en Vicenç, d'en Josep Lluís, de la Xiomara, de l'Amèlia, de la Núria..."

Eren les paraules de Rodolfo del Hoyo, escriptor i poeta colomenc, en el número de maig del Fòrum Grama, dedicat especialment al futur del català.

Bé, és cert que a bona part de les estadístiques sociolingüístiques aquest fenomen s'hi veu poc reflectit, i que pocs analistes l'han assenyalat. Darrerament, però, he tingut ocasió de participar en un equip per copsar la situació de les identitats lingüístiques i l'ús del català en el conjunt de la població de Catalunya, i a les ciutats de L'Hospitalet de Llobregat, Sabadell i Manresa. Una investigació, per cert, que també s'està portant a terme, a hores d'ara a Santa Coloma, mitjançant una enquesta telefònica, de la qual en els propers mesos en podrem conèixer el què.

En analitzar els resultats de les enquestes, la conclusió és clara: sí que hi ets, Rodolfo, i també la Xiomara, el Josep Lluís... Vull dir, és clar, que hi és el vostre cas, el de les persones que parlaven amb el seu pare i la seva mare en castellà, i a hores d'ara consideren que la seva llengua és o bé el català, o totes dues, tant el català com el castellà.

Així, a Catalunya, una mica més de la meitat de la població considera que la seva llengua és el català, gairebé el 10% creu que ambdues llengües, el 37% que el castellà, i un 3% es queda amb altres llengües.

Si creuem aquestes dades amb les de la llengua que hom parla o parlava amb el pare o amb la mare, ens apareix un important gruix de persones que parlaven en castellà amb els seus progenitors i ara tenen el català com a llengua habitual. Aproximadament un 17% dels catalanoparlants pertanyen a aquest grup, com ara Rodolfo, Josep Lluís i Xiomara.

De fet, aquesta és l'única manera d'entendre que el percentatge dels catalanolingües s'hagi mantingut pràcticament en el transcurs dels darrers vint-i-cinc anys, o fins i tot hagi crescut lleugerament. Sí, perquè segons diverses previsions, a l'any 1975, els catalanòfons ja eren, si fa o no fa, només la meitat de la població, a conseqüència del notable fenomen migratori dels anys seixanta i setanta. Si a això li afegim que en els primers anys d'estança a Catalunya, els emigrants castellanoparlants acostumaven a tenir més fills per parella que els autòctons catalanoparlants, si no s'hagués produït una integració lingüística com l'esmentada abans, a hores d'ara, els catalanòfons serien una clara minoria, a casa seva.

Hem d'agrair, doncs, a persones com Rodolfo del Hoyo que hagin pres l'opció que ell mateix ens explicava en les pàgines de Fòrum Grama. Una opció que hem de considerar plenament compatible amb el manteniment dels llaços sentimentals o d'altre tipus que aquestes persones tenen amb el castellà.

El futur del català com a llengua prioritària de la societat catalana depèn en molt bona part que aquesta tendència es desenvolupi encara més en les pròximes dècades. Una tendència que els catalanòfons de tota la vida hauríem de maldar per facilitar, enlloc de passar-nos al castellà a la primera de canvi, o recloure'ns en un món format exclusivament per catalans-de-tota-la-vida.

Albert Fabà