Per tornar al llistat dels 21 punts, clica aquí. | 2. La pressió uniformitzadora a l'Estat espanyol, més brutal durant les
dictadures, continua tanmateix quan el règim polític espanyol és
democràtic - la imposició de la majoria. | Una nova Decadència?
Xavier Vila |
La ministra
Anna Birulés acaba de fer públic un descobriment sensacional. Resulta
que el seu ministeri s’ha empescat un programa de subvencions amb
diners del contribuent per promocionar la presència del castellà a
internet. Fa poc va concedir a unes empreses afins al govern les dues
noves televisions privades. Fins i tot, la senyora ministra ha
organitzat un bonic sistema de concessió de beques relacionades amb la
formació de professionals de noves tecnologies que entre altres
condicions obliga els becaris a passar una temporadeta a Madrid.
Instada
a donar explicacions per la marginació total de les llengües altres
dels seus programes, la senyora ministra ha revelat que tot plegat no
és més que un astut estratagema: com és ben sabut, invertir diners en
la promoció del castellà afavoreix directament l’ús i el coneixement
del català, del gallec i del basc. O sigui que tranquils, que ella ens
assegura que les disposicions del ministeri són en realitat una nova
campanya de normalització lingüística del català.
La senyora
Birulés deu saber-ne molt, de noves tecnologies, però potser fluixeja
en història —ai ai ai, les humanitats... Igual com ara ha passat amb
internet, fa uns cinc-cents anys, catalans i valencians també vam ser
capdavanters en la introducció d’una revolució cultural de gran abast:
les primeres impremtes de la Península van establir-se a València i
editaven sobretot en català i en llatí. Però ben aviat el naixent poder
imperial —i absolut: els sona?— dels Àustries va arrossegar les nostres
elits culturals cap a la cort castellana i cap a l’ús del castellà; ja
se sap qui paga mana, i només la cort imperial tenia prou recursos per
mantenir les indústries culturals del moment. El resultat és allò que,
amb el permís dels especialistes, coneixem per Decadència cultural i
literària: més de tres segles de migradesa cultural, amb desaparició
del català dels canals de cultura, amb escassos creadors de relleu i de
nul·la presència internacional.
Xavier Vila
Professor del Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona |
